Reflexions sobre els efectes de la pobresa energètica

Arran de la notícia del passat 15 de novembre que explicava la mort d’una veïna de Reus (Tarragona) per causes vinculades a la pobresa energètica, des de Som Energia veiem la necessitat de comunicar quin és el nostre sentir al respecte.

La posició de Som Energia davant la pobresa energètica pretén teixir aliances amb ajuntaments i altres actors de la societat civil, amb la voluntat de corresponsabilitzar i no assumir en solitari, com a comercialitzadora, els costos (injustos) que es desprenen de la pobresa energètica. També nosaltres ens trobem entre l’espasa i la paret, ja que el marge de guany que tenim per mantenir en peu el projecte és mínim i la capacitat de pressió cap a les grans distribuïdores és nul·la ara per ara.

Acceptant que la pobresa energètica ja és un problema sistèmic de la nostra societat, que impedeix a les persones gaudir d'una vida digna i té greus conseqüències sobre la seva salut, alimentació, educació i relacions socials, cal afrontar aquesta situació de forma col·lectiva i compromesa des de la coherència, la dignitat i el respecte a les persones que injustament es troben en aquesta situació.

El primer punt que considerem posar de manifest és el fet que l’ús de l’energia és un dret bàsic (reconegut per la Declaració Universal de Drets Humans, la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya), i en cap cas un bé de luxe. Per tant, el mercat no hauria de lucrar-se amb la seva generació, distribució i comercialització (IVA del 21%, gestions sospitoses per part de les elèctriques, portes giratòries, sistemes ineficients…). I d’altra banda, l’Administració Pública hauria de tenir una actuació ferma en la protecció dels sectors més vulnerables de la societat, i exercir pressió també en els espais pertinents.

Creiem que el moll de l’ós, no tan sols de la pobresa energètica, es troba en l’actual llei que regula el mercat elèctric, ja que no contempla l’accés a l’energia com un dret bàsic, la qual cosa permet tot tipus de pràctiques abusives.

Així, el fet que les comercialitzadores facin una trucada abans d’un tall de subministrament, que les partides de Serveis Socials es facin càrrec de les factures, o l’ajornament dels pagaments de les factures en els mesos d’hivern, són pedaços per tapar les injustícies i els guanys que alguns dirigents polítics i empresaris col·leccionen.

La veu de Som Energia és clara i la fem sentir sempre que tenim l’oportunitat (consells comarcals, agències de consum, taules de pobresa energètica): cal definir responsables, desplegar un reglament que superi conceptes ambigus, i fer una gran pressió per canviar la llei i començar per canviar quelcom tan escandalós com és l’IVA del 21% en un dret bàsic.

A Catalunya hi ha en vigor la Llei 24/2015 que insta les subministradores a actuar davant aquesta situació. Resulta, però, que les subministradores són un agent ambigu, i no s’especifica si parlem d’empreses distribuïdores o comercialitzadores, de forma que la responsabilitat segueix evadint-se, ja que ningú es dóna per interpel·lat. D’altra banda, tampoc s’ha treballat cap reglament que desenvolupi aquesta llei i hi estableixi procediments clars d’actuació.