Assolim 10 milions d’euros d’aportacions voluntàries per afrontar les dificultats del mercat energètic

L’objectiu ideal és arribar als 15 milions

Hem aconseguit, en tres setmanes, 10 milions d’euros en forma d’aportacions al capital social voluntari. Aquesta xifra s’ha assolit gràcies a les aportacions fetes per 5.000 persones i entitats sòcies de la cooperativa. Hem arribat, doncs, a l’objectiu inicial, que era aconseguir 10 milions.

De tota manera, l’objectiu ideal és arribar als 15 milions per tal de poder tenir una situació còmoda a nivell financer, i, un cop es calmi tot plegat, poder construir més plantes de generació d’energia de fonts renovables. 

Així doncs, si no ho has fet encara, t’animem que et plantegis fer una aportació al capital social voluntari de la cooperativa. Podeu fer aportacions tant les persones sòcies com les entitats sòcies. Totes som part del projecte, totes el construïm conjuntament. 

Fes la teva aportació

Cooperativisme, dins i fora de Som Energia

Quan, fa unes setmanes, vam arribar a una situació de tensió perquè havíem d’avançar gran quantitat de diners abans de recuperar-los, vam buscar diferents opcions. Una de les primeres va ser, evidentment, les aportacions al capital social. En ser cooperativa, podem optar a aquesta modalitat de finançament, que demostra que es tracta d’un projecte fet amb el suport de les persones. Totes les integrants, persones i entitats sòcies, tenim un mateix propòsit, un objectiu en comú, el del projecte: transformar el model energètic per un de renovable, distribuït, i en mans de la ciutadania.

Però també, és clar, vam explorar altres opcions complementàries. I hem constatat que hi ha organitzacions amigues del món cooperatiu amb qui compartim valors i maneres de veure el món, i que estan molt predisposades a cooperar amb nosaltres amb molta rapidesa. Cooperatives financeres com Coop57, Caixa d’Enginyers i Cajamar ens han donat un cop de mà, i alhora seguim en contacte amb d’altres empreses i organismes per tenir encara més opcions que reforcin la nostra estructura financera. Totes elles són també part de l’aventura, i volíem mostrar-los el nostre agraïment. 

Mercat energètic hostil

Ja havíem utilitzat aquesta eina (les aportacions al capital social voluntari) en anteriors ocasions, majoritàriament per engegar noves plantes de generació d’energia procedent de fonts renovables, i també per tirar endavant la cooperativa. En aquesta ocasió, però, el motiu de l’emissió de capital social ha estat la pujada de preus del mercat elèctric, que ha fet augmentar considerablement la quantitat de diners que hem d’avançar a diferents organismes per poder dur a terme la nostra activitat en el mercat elèctric.

Com explicàvem fa unes setmanes, d’una banda, els pagaments del cost de l’energia s’han incrementat sobtadament, de manera que hem d’avançar el seu cost abans de poder recuperar-lo a través dels cobraments. Per altra banda, s’han incrementat també les garanties que hem de dipositar per comprar l’energia (mecanisme requerit pel mercat elèctric). 

A part, una de les mesures del govern per tal de mitigar l’augment de la factura d’electricitat a les llars va ser la de rebaixar l’IVA del 21 al 10%. Es tracta d’una mesura llargament demandada (no tractar l’electricitat com a un bé de luxe, sinó com a un bé essencial). Però la rapidesa amb què s’ha aplicat ha provocat que les comercialitzadores haguem d’estar sostenint la diferència durant uns mesos, doncs seguim havent de pagar un IVA del 21%. Calculem que, si es manté la situació actual d’alts preus de la llum, a finals d’any Hisenda ens deurà vora 10 milions d’euros, amb l’impacte que això comporta sobre la nostra tresoreria.

Lamentem que, a l’hora d’instaurar canvis, aquests es fan amb poca previsió i poca informació prèvia, i sense contemplar mesures atenuants. Això en dificulta l’adaptació, especialment a les comercialitzadores més petites, que hem d’augmentar de manera molt sobtada la nostra fortalesa financera fins al moment en què puguem recuperar els diners avançats. 

“Amb l’IVA del 10% el canvi va ser molt ràpid, i el mateix va passar amb les mesures del govern de rebaixa de l’impost elèctric i descompte dels càrrecs. Han estat canvis que requereixen l’adaptació dels sistemes interns i la realització de comunicacions adequades i comprensibles. En canvi, són publicats un dia abans de la seva entrada en vigor, fet que ens en dificulta molt l’adaptació”, denuncia Lorena Quiñones, de l’equip econòmic de Som Energia. Quiñones afegeix que, “a més, a banda del retard en l’enviament de les dades de consum d’un bon número de contractes per part de les grans distribuïdores (amb autoproducció activada), ara les dades arriben amb errors, fet que dificulta un procés de facturació regular i sense errades”. 

“Enlloc de donar liquiditat a petites comercialitzadores que per culpa dels alts preus pateixen problemes de liquidat (i no de solvència), el govern està treient-nos liquiditat”, explica Albert Banal, membre del Consell Rector de Som Energia. I afegeix que “estem finanançant el govern, enlloc que el govern ens financiï a nosaltres”.

Des de Som Energia denunciem que aquesta situació excepcional de falta de liquiditat, quan la salut econòmica de la cooperativa és molt bona, i no hi ha previsió de pèrdues, respon a les estructures i mecanismes del mercat elèctric que perjudiquen, un cop més, la consolidació de nous actors al sector. Es tracta novament de pals a les rodes, més impediments i dificultats perquè el mercat elèctric estigui repartit, fet que fa que el poder es continuï concentrant en unes poques mans.

Crítica al preu de l’energia

El mecanisme de fixar preus al mercat majorista diari de l’energia fa que es depengui massa del preu de la tecnologia més cara, que en aquests moments és el gas. Aquesta és la que marca el preu per a totes les tecnologies. A part, com que els grans grups empresarials tenen una presència determinant en la producció d’energia (i, per tant, en la fixació dels preus al mercat majorista), el sistema mateix és susceptible de ser condicionat per aquests grans grups.

La presència de més energia renovable desplaçarà la capacitat d’altres tecnologies (com el gas o la hidràulica) de fixar el preu. Però si aquesta generació renovable continua en les mateixes poques mans de l’oligopoli, els preus del mercat no reflectiran el cost real de la producció d’energia neta, sinó que s’incrementaran per d’altres interessos. Si la producció està en mans de la ciutadania (a través, per exemple, de cooperatives com Som Energia), serà molt més fàcil fer pressió per aconseguir uns preus més baixos i justos, que no incloguin beneficis econòmics exagerats ni interessos particulars.