El desconeixement i la falta de representació juvenil frenen l’expansió de l’economia social i solidària

Tot i que l’Economia Social i Solidària (ESS) es presenta com una alternativa indispensable per afrontar les crisis globals actuals, la seva capacitat d’expansió es veu limitada pel desconeixement entre els joves i la manca de representació juvenil en les seves estructures de decisió. Segons dades del Ministeri de Treball i Economia Social del Govern espanyol, més del 60% dels joves desconeixen què és l’ESS, encara que aquest model promou valors com la sostenibilitat, l’equitat i la justícia social. A més, la presència de joves als òrgans de govern de les cooperatives és pràcticament nul·la, fet que impedeix que l’economia social i solidària connecti realment amb les noves generacions i en frena el seu potencial de transformació social i econòmica. Per tant, malgrat que aquest model és molt valorat per persones d’edat mitjana i avançada, els joves no el perceben com una opció viable ni com una via per afrontar els problemes socials i econòmics actuals. De fet, segons dades del Eurobarómetro, publicat durant el quart trimestre de 2025, el 75% dels europeus reconeixen la importància de l’economia social pel benestar de la societat i demanen més suport a les entitats de l’ESS. 

Un dels factors que contribueix a aquesta desconnexió és el sistema educatiu. Als instituts, l'educació econòmica està principalment orientada a models empresarials tradicionals, basats en el lucre i la competència, amb molt poca - o nul·la - menció de l’ESS. A les facultats d’economia, on els joves es formen per gestionar empreses, la realitat és similar: es parla extensament de societats mercantils, però l'ESS pràcticament no hi té cabuda. Això es tradueix en una manca de formació sobre alternatives econòmiques més sostenibles i solidàries i posa de manifest que l’educació està deixant de banda un model que té la capacitat de generar beneficis amb una finalitat tant social com econòmica.

Aquest desconeixement no només afecta els joves en termes de formació, sinó també en la seva capacitat per accedir a espais de presa de decisions dins de les organitzacions de l’ESS. A Som Energia, per exemple, la base societària està formada majoritàriament per homes de 45 a 74 anys, i la representació juvenil dins dels òrgans de decisió és pràcticament inexistent. El Consell Rector, que és l'òrgan de govern de la cooperativa, té una mitjana d'edat d'entre 40 i 50 anys, dades que evidencien un clar desequilibri generacional. Si bé hem configurat recentment el Grup Transversal de Joves de Som Energia  amb la intenció d’implicar-nos, la nostra influència i incidència en la presa de decisions és baixa; per tant, resulta inqüestionable la necessitat de crear espais de participació més inclusius, on els joves puguem expressar les nostres inquietuds i contribuir activament a la governança de les cooperatives.

A més, la manera com s’ha comunicat l’ESS al llarg dels anys també ha estat un obstacle per al seu arrelament entre la joventut. El discurs sobre l’ESS sovint s'ha centrat en els seus valors, però aquests arguments ja no són suficients per atreure els joves, que viuen en un entorn on els relats individualistes i consumistes, sovint impulsats per influencers i models mediàtics més conservadors. Per això, des de Som Energia, es defensa que cal mostrar que l’ESS no només és una opció ètica, sinó també una opció viable econòmicament, que genera llocs de treball de qualitat i redistribueix la riquesa de manera justa. 

Per poder arribar a aquest segment de la població, cal un esforç coordinat per generar continguts que expliquin i mostrin com funciona l’ESS a la pràctica, amb exemples concrets que posin de manifest els beneficis tangibles per a les persones implicades. Aquesta tasca no només depèn de les organitzacions del sector, sinó també de la capacitat institucional per fomentar i donar suport a la creació de projectes d’economia social i solidària entre la joventut. Per exemple, a Catalunya, tot i que existeixen serveis d’acompanyament per a joves emprenedors socials, el sector de l’ESS encara no disposa dels recursos ni de la visibilitat necessaris per generar un impacte real en les generacions més joves, una problemàtica que també afecta altres territoris de l’Estat espanyol. 

El repte per a l’ESS i per a cooperatives com Som Energia és clar: arribar a la joventut, trencar la barrera del desconeixement i ser referents en demostrar que l’economia social i solidària és una alternativa real per construir una economia més justa, inclusiva i sostenible. Un dels principis centrals de l’ESS i valor fonamental de Som Energia és la cooperació: teixir xarxes sòlides i fomentar els vincles entre persones i entitats. Reforçar el teixit cooperatiu, incloent-hi veus més diverses, és una aposta clau per fer front a aquest repte.

De fet, Som Energia reafirma el seu compromís amb la joventut i la seva participació activa en l’economia social i solidària a través de la seva adhesió al manifest impulsat pel Ministeri de Treball i Economia Social del Govern espanyol, que té com a objectiu promoure la participació activa de la joventut en l’ESS, facilitar el relleu generacional i fomentar noves iniciatives d’emprenedoria col·lectiva en cooperatives, societats laborals i altres formes d’economia social. El manifest es va donar a conèixer aquest mes, en el marc de presentació de la Xarxa de la Joventut per l’Economia Social celebrada a Mataró, una iniciativa destinada a potenciar el protagonisme de les persones joves dins de l’ecosistema de l’ESS. La jornada, que va coincidir amb la inauguració oficial de Mataró com a Capital Espanyola de l’Economia Social 2026, va comptar amb la presència de la vicepresidenta segona del Govern espanyol i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, i la ministra de Joventut i Infància, Sira Abed. Som Energia, juntament amb altres organitzacions del sector, s’hi ha adherit per defensar la necessitat d’una representació més activa de la joventut en els espais de presa de decisions i per generar nous canals de participació juvenil. Des del Grup Transversal de Joves de Som Energia vam traslladar a la Xarxa les nostres inquietuds i aportacions per garantir un futur energètic més inclusiu i participatiu i intergeneracional. Des del nostre punt de vista, la Xarxa suposa una palanca d’activació perquè més joves s’hi puguin sumar, representa una via directa de connexió amb altres grups juvenils alineats i obre una porta de recursos i coneixement amb un potencial estratègic. Ens implicarem activament en els passos següents per concretar i materialitzar els objectius de la Xarxa, tant per arribar al conjunt de la joventut estatal com per implementar-los dins de l’ecosistema de Som Energia. Les nostres propostes són ambicioses i volem que la Xarxa sigui un motor de canvi per fer front a les diferents policrisis del nostre context.

Escrit pel Grup Transversal de Joves Som Energia