Tanquem una etapa: venem la planta de biogàs Makassar

Producció de energia

15 d'abril 2026

Foto de la planta Makassar.

El projecte ha deixat de ser estratègic per la cooperativa per motius tècnics, econòmics i mediambientals 

Va ser la primera planta de biogàs de l’Estat promoguda i gestionada per la ciutadania

Després de més d’una dècada d’activitat, hem decidit vendre la planta de biogàs Makassar, situada a Torregrossa (Lleida). Aquesta decisió arriba després d’un procés d’anàlisi intern que ens ha portat a concloure que el projecte ja no és estratègic per a Som Energia, tant per motius tècnics com econòmics i ambientals.

Makassar va començar a funcionar l’any 2014 i va ser la primera planta de biogàs de l’Estat promoguda i gestionada per la ciutadania. En aquell moment, va representar una aposta valenta i innovadora: volíem diversificar les nostres fonts de generació renovable i impulsar un model de propietat compartida entre persones sòcies.

Amb el pas dels anys, però, l’explotació de Makassar s’ha anat fent més costosa i tècnicament complicada. El model econòmic d’una planta de biogàs depèn en part de la gestió de residus, una activitat que s’allunya del nostre objectiu principal: produir energia elèctrica 100% renovable per a les nostres sòcies i socis. Creiem que la gestió de Makassar tindrà més sentit en mans d’un operador especialitzat en tractament i valorització de residus.

Durant aquests anys, hem après molt sobre la tecnologia del biogàs. Es tracta d’un sistema complex, altament dependent de la qualitat dels residus d’entrada. Per exemple, la presència de sulfhídric —un compost corrosiu— ha estat un repte constant, ja que deteriora equips essencials com el motor principal de la planta. Tot i això, hem fet totes les inversions necessàries per mantenir la planta en perfecte estat operatiu fins al moment de la seva venda.

També hem avaluat amb detall els aspectes ambientals del projecte: la gestió del digestat, l’aplicació agrícola i la disponibilitat de terres i residus adequats. Aquests factors, juntament amb una normativa cada vegada més exigent, han fet augmentar la complexitat ambiental de l’activitat.

En resum, la decisió de vendre la planta respon a aquests factors clau:

  • Estratègia: ha deixat de ser una tecnologia estratègica per al model de Som Energia.
  • Increment de costos: l’explotació del projecte s’ha encarit amb el temps i la seva gestió és cada cop més complexa a nivell tècnic.
  • Model d’activitat: el funcionament de la planta depèn en part de la gestió de residus, una activitat allunyada del nostre focus principal.
  • Marc regulador i ambiental: les normes i les condicions ambientals s’han tornat més exigents amb el temps.
  • Context sectorial: el sector del biogàs està evolucionant cap a models amb menys encaix en la nostra estratègia actual.


Una decisió coherent amb la nostra estratègia

Com explica Belén Covelo, membre de l’equip de Gestió d’Actius: “Makassar va ser un projecte pioner i valuós en el seu moment, però avui el seu model ja no respon a la nostra estratègia ni als reptes actuals del sector. Vendre-la és una decisió coherent amb els nostres valors de transparència i responsabilitat econòmica.”

Actualment, el sector del biogàs està evolucionant cap a nous models —com la injecció de gas renovable a la xarxa o el seu ús en el transport—, àmbits on, de moment, no tenim previst entrar. En aquest nou context, la producció elèctrica a partir de biogàs ha perdut competitivitat i encaix dins de la nostra estratègia de generació.

Tot i que deixem enrere Makassar, continuem plenament compromesos amb la generació d’energia renovable, democràtica i de proximitat. Seguim centrant els nostres esforços en projectes més sostenibles, tant econòmicament com ambientalment, que ens permetin avançar cap a un sistema energètic més just, participatiu i 100% renovable.

Més articles

Plaques de Gurb a Molins

L’autoproducció compartida arriba a Molins de Rei

Arriba a Molins de Rei el GURB de Som Energia, un servei que permetrà gaudir d’energia provinent directament de plaques solars a aquelles persones i empreses que no tenen instal·lació fotovoltaica.

Planta de Mas Pinós

Hem posat en marxa la nova planta solar Mas Pinós, a Tiurana (Lleida)

Hem posat en funcionament una nova planta de generació fotovoltaica al municipi de Tiurana, a la comarca de la Noguera (Lleida). Aquesta nova instal·lació, anomenada Mas Pinós, té potència de 2,97 MW i una producció estimada de 5.639 MWh anuals, i generarà energia renovable equivalent al consum elèctric d’uns 2.255 habitatges cada any.

Instal·lació de Gurb a Cardedeu

L'autoproducció compartida arriba a Cardedeu

Arriba a Cardedeu el GURB de Som Energia, un servei que permetrà gaudir d’energia provinent directament de plaques solars a aquelles persones i empreses que no tenen instal·lació fotovoltaica.

Plantem el futur: inaugurem la primera planta fotovoltaica cooperativa a Catalunya, a Anglesola

Inaugurem a Anglesola (Lleida) La Serra, la primera planta fotovoltaica a Catalunya, fruit de l’esforç col·lectiu de 5.700 sòcies i socis i capaç d’abastir 1.880 habitatges amb energia neta. El projecte simbolitza que la transició energètica es pot construir de manera local, participativa i justa, impulsant un model renovable i compartit davant del domini del gran capital.

La Vinya

Posem en funcionament dues noves plantes al Bages

Aquest agost hem posat en marxa dues noves instal·lacions de generació d’energia renovable a la comarca del Bages, concretament als municipis de Cardona i Navàs. Les plantes solars, Cardener i La Vinya, generaran energia per a 3.700 habitatges, i ha estat possible gràcies a les aportacions al capital social de Som Energia.

El Congrés frena l’ampliació del radi dels projectes d’autoconsum compartit, així com altres mesures d’impuls a les renovables

Els projectes de generació d’energia renovable dins d’entorns urbans (els GURBs de Som Energia) poden proporcionar energia als habitatges que estan, com a molt, a 2 km de distància de la instal·lació d’autoproducció. Aquest dimarts el Congrés va debatre el Reial Decret Llei 7/2025, que hauria ampliat aquest radi de 2 a 5 km. La llei, que també pretenia introduir millores clau per a l’impuls de l’energia distribuïda, finalment no ha estat aprovat al Congrés.